Invocació trobadoresca sense forma i amb conseqüència

Cutre cutre cutre, cutre?


----------
En somni em vens,
de fons un prat verd
lo sol surt a estones
les ombres amb ell.
El rierol que rellisca
baix dels teus peus
reflexa lo núvol
que està sobre meu.

El rierol ara és riu
de la pell escates
lo núvol vaixell
i de sobte saltes.
La corrent és forta
i encara no ets peix
lo vaixell és gegant
lo riu un torrent

i tu que t’ofegues
enmig del no res.

Trenco amarres amb dents
agafo timó amb força
i crido al temps:

'Sóc dona de rius
de fusta i de vents,
dona de llamps
trons i vaivens,
no tinc temor ara
ja se qui ets,
deus un respecte
sobre aquest vaixell'

Lo riu ara és mar
lo vaixell una barca
t’estiro del braç
no hi ha ni una escata.

Et miro estona
creien-te a reguard
et tapo amb sorra
et jec al meu braç.

 ...

Obres los ulls
sobre la meva falda.                                          /llàgrima/

Me dius espantat:                                             /llagríma/

'Aquest no és el meu somni
tu m’has somiat,
el mar és la mort
i tu m’has matat'

                                                                        /llagrimà/

 
--------------


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada