Ciutat?

La ciutat
un reflexe de mi mateixa.
Tant que t’he insultat
I ara
et miro desperta.
M’has posat a prova
M’has ben posat a prova
Tant,
que les arrels
me sortien per les orelles
en busca de gots d’aigua mig buits.
Hipnotitzes a qui hi viu
com si fosses mon.
L’univers
a l’espera de posar cadascú
al seu lloc.
Un lloc absrtacte
que no entén d’edificis
només de vibracions.

Allò gran passa
a pesar de tu,
ciutat.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada